La restitució de la dignitat arravatada a les families
La família Ponga-Herrero va ser mes “afectada” de Tolosa.
Eren nou germans que van patir la crueltat de la Guerra Civil Espanyola.
Actualment, només viu el germà petit, Agustín Ponga Herrero.
Era una família molt unida, s’estimaven i es protegien entre ells fins que la
tristesa va enfosquir les seves ànimes.
( Irian Dieguez Ponga )
L’Associación de Niños de la Guerra de Bizkaia, Gipuzkoa i Araba calcula que 30000 nens van ser evacuats: 4000 a Anglaterra, 3000 a Bèlgica, 2000 a la Unió Soviètica i més de 10000 a França.
Fins al 2008 ningú en volia parlar , eren refugiats bascos "amagats a Manresa" . La abuelita, Cesarèa sembla que va elegir Manresa en tornar de França fugint cap a Villabraz, sembla que el tren va fer una parada a Manresa i un senyor que anava en el tren li va dir que en Manresa hi havia molt bona gent i que trobarien feina
En 2008, el dia Internacional de Internet ens varem ajuntar tots els que quedaven Manolo, Felisa, Ascensión (Txonita ) i varem 2fer sorgir" la informació que cadascú tenia en la seva memoria ..... cada un de ells havia viscut el periodo del 36 al 40 en diversos indrets
Les primeres conclusions
Ens havien dit, als petits, que el abuelito era molt bona persona, que mai s'havia ficat en res dolent, al contrari. Ens havien dit el que creien saber que "va sortir amb la bicicleta i no va tornar .....i rews de aixó era veritat ,,..... El Tio Manolo, ens ho va explcar i va quedar el seu testimoni en aquest video
Ens van arravatar a l'abuelito , Elicio, a cops de peu i puny en la Escuela de Bellas artes de Tolosa, en un despatx i als passadissos
Ens van arravatar al tio Andrés i a Andrés Subtil assassinats per afusellament resultat de la sentencia de un "judici pantomima"
Ens van arravatar al tio Vicente en el campament sanitari .... a mans de tolosarres requétes i falangistes a les ordres de un capella i un tal Lumbreras
Andreu Campanario Ponga )
Varem publicar un google group per anar recollint les diverses informacions que teniem a les cases, els objectes, les cartes Ponga, un reviure per els nens, li varem dir
Varem publicar un album de fotografies en Google fotos i una blog per anar recollint les dades que anaven sorgint La Gracia dels Ponga
Ponga,.. Un Re Viure per els nens Re Viure les situacions, els moments. https://goo.gl/photos/1DX3ygu68gkNju226
5 comentarios:
Fer memòria i fer-la per a compartir ….
per que sempre m’ha semblat que es de gran valor saber , saber “el que ha passat “ i soc del parer que saber ho per “boca dels protagonístes” no te preu
mes , encara, desprès de tenir un Ictus i donar les gracies per la sort que he tingut de “mantenir” la meva memòria i els accessos per “recuperar-la “ com abans
De tant en tant m’ha vingut aquest desig , llençar una gran campanya per fer la memòria col·lectiva mes gran i més acil de compartir. He et diversos intents.
Vaig tenir una experiència molt enriquidora amb la meva família , els Ponga , Refugiats bascos arreplegats a Manresa. Mai ens parlaven del que havien viscut al llarg del temps que vba durar la sublevació ni els anys posteriors a la finalització de la denominada per ells “La Guerra”, per ells i per molta altre gent
La meva mare m’havia explicat sempre el seu “viaje a Francia” , va començar a fer els seus relats, mes enllà de divertits, davant la insistència meva de que expliques com havia estat que van assessina al seu pare, Elicio Ponga , el abuelito, com va ser que van afusellar al ser germà i al seu cunyat, Andrés els dos, un Ponga l’altre Subtil. Li preguntava, de tant en tant com va ser que van matar en condicions desconegudes al seu germà Vicente en el campament sanitari on havia ingressat amb una ferida per un tret que li havien fet en una batalla al Naranco de Bulnes i que no era greu. No ho se , jo estava a Sant-Ettienne , em contestava sempre, aixó li has de preguntar al tiet Manolo
Ella explicava com varen sortir sota les bombes del Habana , ella amb dotze anys i els seus germans petits Ramon i Agustin, l’unic que encara es viu
Explicava com els disparaven , molt per sobre. Explicava com ames de portar els seus germans se li va apuntar un nen que anava sol “el Pajarero “.
Explicava , sobre tot , com les famílies franceses els donaven menjar, galetes , xocolata, roba i tot el que podien en les estacions per on passava el tren que els va portar de Bilbao a Burdeos, explicava com va ser que van tenir de baixar del vaixell en que ella, els seus germans i un munt mes de nens i nenes bascos, per que els tiraven bombes per tot arreu
http://lagraciadelsponga.blogspot.com/2016/12/re-emprenem-la-cerca-de-les-dignitats.html?m=1
Bon viatge pel camí a Agustín Ponga Herrero, el darrer Ponga refugiat basc arreplegat a Manresa
Agustín, el petit de la família que Cesarea ajuntar a la capital del Bages fugint dels feixistes de Tolosa,
Agustín, marit de Antònia Maria i pare de Vicente Xavi i Marívi, avi i Repúblicà de família republicana
Per la dignificació fem memòria
La dignificació de les persones que hi van patir la repressió i la venjança dels sublevats saquejadors i desalmats
Avui, dia de Sant Iu us hem recordat, Mentres sopaven
DE LES LLAVORS ALS FRUITS
La espelma del President repartida per el cnvi de segle , portava vitola , però, no portava i el manual
Les gossades de la banca generen malalties i fan que les families caiguin en un esvoranc emocional creixent
Caure en un esvoranc economic o entrar en el desert i no poder pagar al banc no es cap vergonya, es una consequencia dels vaivens de les organitzacions, les grans sobretot
Publicar un comentario