lunes, 18 de febrero de 2019
martes, 12 de febrero de 2019
recordem les families Ponga i Subtil que van patir un judici pantomima com el que ha començat avui a Madrid
12 bones persones ,
bones `persones com ho eren Elicio Ponga , Andres Ponga, Vicente Ponga i Andres Subtil , acusades i sotmeses amb un judici en que les regles del joc ja les han començat a posar ells , com llavors12 families , pares i mares, filles i fills patint com varen patir Cesarea , Aurea i Pilar
12 persones acusades per els mateixos que acusaven a Els Ponga i Els Subtil "
El tal Lumbreras , es avui Abascal"
els requetès que els pegaven i van assassinar Vicente en el campament sanitari , van pegar a Manolo i van destrossar a cops de peu el cos de Elicio en la casa de cultura de Tolosason els que demanen " a por ellos" a tot el que pensi i expressi els seus pensaments
El capella i els testimonis falços , pressionats alguns, la majoria , voluntariament d'altres .....
Per que ho fan aixo de destrossar families ? de fer patir les criatures , de fer patir un pais sencer ......
No se per que ho fan diem la majoria ..... però ja esta be .....
Despres de sentir el que han dit a la sessió de avui, 12 de Febrer ........Esta clar que aquest judici , aquests jutges i advocats, procuradors i funcionaris son els mateixos , fan el mateix ....
Aquells van deixar la España del 39 i els anys posteriors com una de les epoques de saqueig que s'ha viscut , saqueig per veïnes i veïns , canvis de xaqueta i assassins i assassines de mena
domingo, 15 de octubre de 2017
les cartes de Andrés Ponga des de la presó
En el nom de la abuelita Cesarea EXIGIM ......
EXIGIM https://t.co/YRwLVv9NOt
EXIGIM https://t.co/YRwLVv9NOt
— + etica + estetica (@AureaOS) 15 de octubre de 2017
En el nom de la abuelita Cesarea EXIGIM ......
EXIGIM
- La anulació del judici pantomima al que varen sotmetre a Andres Ponga i Andres Subtil
- El reconeixement de l'assessinat de Vicente Ponga i Elicio Ponga , un en el campamanert militar a mans dels requetes i l'altre a cops de peu en la casa de cultura de Tolosa a mans dels requetes
En el nom de la abuelita Cesarea Herrero
EXIGIM ......
EXIGIM que ens demanin perdó el tal Lumbreras, els membres del jurat i els que varen organitzar aquelles pantomimes que feien per assessinar les bones persones
EXIGIM que l'estat espanyol ens demani perdó
a tots els membres del familia Ponga que es varen veure obligats a marxar de Tolosa i , despres de donar hi un mun de voltes anar a arreplegar se a Manresa
EXIGIM ...... que s'anul·li el judici ,
que es restitueixi la dignitat de Elicio Ponga, Andres Ponga , Vicente Ponga i Andres Subtil ASSESSINATS despres de acabar la guerra (la sublevació )
EXIGIM que ens demanin perdó,
els familiars dels testimonis i dels que els van pegar o disparar fins a matar los
EXIGIM aixó, almenys
lunes, 5 de diciembre de 2016
No podrem rescatar les vides que ens varen arravatar pero si podem aconseguir LA RESTITUCIÓ de les DIGNITATS ARRAVATADES
La RESTITUCIÓ DE LES DIGNITATS ARRAVATADES
Elicio Ponga Martinez
Andrés Ponga Herrero
Vicente Ponga Herrero
Andrés Subtil
Cesarea Aurea Lupe Felisa Ascensión
Manolo Ramon i Agustin (el darrer Ponga Herrero en aquest cantó "
(converses de l'Andreu amb "el seu abuelito"
ELS 11 PRINCIPIS , "EL GRAN JOC DE CATALUNYA "
- Cobdícia , no Gracies No soc cobdiciós (no trobo el verb ) de l'estil d'altres, construeixo cada dia el meu estil amb el meu equip
- Respecte 100, jo respecto els meus "antics dits competidors"
- Memòria i passió, no m'oblido mai de la alegria a la feina
- Compartir + = + eficàcia, sempre comparteixo els exits amb els altres
- Viure i Reviure, Tributo respecte al present
- Ser tu sempre, Soc sempre autèntic i estic content de ser ho
- Complir es elemental , entrego i pago puntualment
- Companys , amics per sempre, dedico temps per els companys i les companyes
- Festa cada setmana , mai treballo massa els diumenges
- Somiar es sa, obro molt els ulls sempre per veure i imaginar el futur
- + QAlicio + Gran + ètica + estètica + valor + confiança + il·lusions + Optimisme
La família Ponga-Herrero va ser mes “afectada” de Tolosa. Eren nou germans que van patir la crueltat de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, només viu el germà petit, Agustín Ponga Herrero.
Era una família molt unida, s' estimaven i es protegien entre ells fins que la
tristesa va enfosquir les seves ànimes.
( Irian Dieguez Ponga )
Re emprenem .... a la cerca de les dignitats arravatades
La restitució de la dignitat arravatada a les families
La família Ponga-Herrero va ser mes “afectada” de Tolosa.
Eren nou germans que van patir la crueltat de la Guerra Civil Espanyola.
Actualment, només viu el germà petit, Agustín Ponga Herrero.
Era una família molt unida, s’estimaven i es protegien entre ells fins que la
tristesa va enfosquir les seves ànimes.
( Irian Dieguez Ponga )
L’Associación de Niños de la Guerra de Bizkaia, Gipuzkoa i Araba calcula que 30000 nens van ser evacuats: 4000 a Anglaterra, 3000 a Bèlgica, 2000 a la Unió Soviètica i més de 10000 a França.
Fins al 2008 ningú en volia parlar , eren refugiats bascos "amagats a Manresa" . La abuelita, Cesarèa sembla que va elegir Manresa en tornar de França fugint cap a Villabraz, sembla que el tren va fer una parada a Manresa i un senyor que anava en el tren li va dir que en Manresa hi havia molt bona gent i que trobarien feina
En 2008, el dia Internacional de Internet ens varem ajuntar tots els que quedaven Manolo, Felisa, Ascensión (Txonita ) i varem 2fer sorgir" la informació que cadascú tenia en la seva memoria ..... cada un de ells havia viscut el periodo del 36 al 40 en diversos indrets
Les primeres conclusions
Ens havien dit, als petits, que el abuelito era molt bona persona, que mai s'havia ficat en res dolent, al contrari. Ens havien dit el que creien saber que "va sortir amb la bicicleta i no va tornar .....i rews de aixó era veritat ,,..... El Tio Manolo, ens ho va explcar i va quedar el seu testimoni en aquest video
Ens van arravatar a l'abuelito , Elicio, a cops de peu i puny en la Escuela de Bellas artes de Tolosa, en un despatx i als passadissos
Ens van arravatar al tio Andrés i a Andrés Subtil assassinats per afusellament resultat de la sentencia de un "judici pantomima"
Ens van arravatar al tio Vicente en el campament sanitari .... a mans de tolosarres requétes i falangistes a les ordres de un capella i un tal Lumbreras
Andreu Campanario Ponga )
Varem publicar un google group per anar recollint les diverses informacions que teniem a les cases, els objectes, les cartes Ponga, un reviure per els nens, li varem dir
Varem publicar un album de fotografies en Google fotos i una blog per anar recollint les dades que anaven sorgint La Gracia dels Ponga
Ponga,.. Un Re Viure per els nens Re Viure les situacions, els moments. https://goo.gl/photos/1DX3ygu68gkNju226
domingo, 22 de mayo de 2016
els 91 de la Ponguita en l'altre canto
Una dona Animadora de tot@s
Una dona Enginyosa i Engrescadora en tots elss moments
Una dona que il·lusionar era el seu ofici al llarg de tota la seva vida
Una dona Optimista
Una dona Única
IO ti Amo cara 90 anys un dia i dues hores
90 anys un dia i dues hores en aquest cantó il·lusionant els seus voltants 364 dies , avui amb la seva amá i el seu aitá
martes, 17 de mayo de 2016
lunes, 16 de mayo de 2016
Quasi totes les gracies ja son a l'altre canto
el darrer Elicio ........ha marxat a l'altre cantó
també la tieta Felisa, el tio Manolo i la Txonita
bon viatge i bona retrobada .... 8 anys desprès d'aquella trobada el Dia de Internet de 2008 en "el Palauet del Coneixement"
Per trobar respostes a les preguntes generades per el silenci de tants anys
Que va passar amb el abuelito, on es el cos del tio Andres i el del tio Vicente
En l'enQüentro voliem respostes, respostes i aclaracions, .....
En memòria del abuelito he llençat una campanya El Icio RE Activa ReEmprenedors i en record de la abuelita Consultori Escola Seguiment CES Area
domingo, 5 de abril de 2015
viernes, 3 de junio de 2011
CESÁREA La abuelita una persona encantadora i plena de coratge
ahi amá !!! diuen sempre Txonita Felisa i Agustin
CESÁREA HERRERO PARDORecordo que la Txonita ens ha explcat sembre anecdotes de quan el meu germà Josep i jo li feiem barrabasades en el jardi de "la torre" on viviam en Peris Mencheta , en Barcelona.
Recordo quan em portava per les tardes a la cova de sant Ignaci i jo li feia massatges a les cames que sempre li feien mal,. Li acariciava les seves cametes sobre les mitjans negres i li deia "sana que sana culito de rana si no curas hoy curas mañana" (han pasat 55 anys i encara recordo la textura de les mitges , les cames primes i delicades i la suavitat del cutis quan li feia petons i de les seves mans quan m'acariciava. Que bonica era "mi abuelita" !!!!!
Unos días antes de la toma de Tolosa sale camino de Bilbao llevándose a Lupe, Chonita, Ramón y Agustín.
De Bilbao recala en Miravalles,Galdácano, La Cuadra... hasta la toma de Bilbao que le coge en Santander, en una casa de la Avenida de Pereda. Ahí ya estaba con Aurea, Felisa y Lupe ya que Chonita, Ramón y Agustín ya habían embarcado rumbo a Francia.
El 1 de julio de 1937 embarca con sus hijas mayores y Maribel desde Santander con el mismo destino. En Francia, al cabo de un tiempo les hacen escoger entre territorio nacional o republicano y acaban llegando a Manresa.
La expedición la componían, además de ella, Aurea con la niña, Lupe y Felisa.
Manresa es tomada el 24 de enero de 1939 y ella se queda en la ciudad, retornando las otras a Francia (que acabarán reagrupándose con ciertas dificultades con los tres pequeños
para volver a acabar en Manresa).
En primavera va con Felisa a Villabraz, hasta que regresa con un familiar a Tolosa para gestionar un posible indulto para su hijo Andrés. Al final de todo acaba en Manresa
Esto es solo un resumen, además sucinto, del las idas y venidas de una mujer que en lo que duró la guerra perdió marido, dos hijos, yerno y el derecho a cualquier tipo de arraigo y dignidad, muriendo ella misma en su transcurso, aunque sobreviviendo físicamente hasta su fallecimiento en agosto de 1957 en la misma Manresa.
Unos días antes de la toma de Tolosa sale camino de Bilbao llevándose a Lupe, Chonita, Ramón y Agustín.
De Bilbao recala en Miravalles,Galdácano, La Cuadra... hasta la toma de Bilbao que le coge en Santander, en una casa de la Avenida de Pereda. Ahí ya estaba con Aurea, Felisa y Lupe ya que Chonita, Ramón y Agustín ya habían embarcado rumbo a Francia.
El 1 de julio de 1937 embarca con sus hijas mayores y Maribel desde Santander con el mismo destino. En Francia, al cabo de un tiempo les hacen escoger entre territorio nacional o republicano y acaban llegando a Manresa.
La expedición la componían, además de ella, Aurea con la niña, Lupe y Felisa.
Manresa es tomada el 24 de enero de 1939 y ella se queda en la ciudad, retornando las otras a Francia (que acabarán reagrupándose con ciertas dificultades con los tres pequeños
para volver a acabar en Manresa).
En primavera va con Felisa a Villabraz, hasta que regresa con un familiar a Tolosa para gestionar un posible indulto para su hijo Andrés. Al final de todo acaba en Manresa
Esto es solo un resumen, además sucinto, del las idas y venidas de una mujer que en lo que duró la guerra perdió marido, dos hijos, yerno y el derecho a cualquier tipo de arraigo y dignidad, muriendo ella misma en su transcurso, aunque sobreviviendo físicamente hasta su fallecimiento en agosto de 1957 en la misma Manresa.
Txonita i totes les seves filles la han adorat sempre i avui, encara davant qualsevol problema o temor diuen !ahi amá
intel·ligencia emocional
lunes, 30 de mayo de 2011
sábado, 17 de mayo de 2008
miércoles, 14 de mayo de 2008
Villabraz Tolosa Manresa i 95 pobles mes
Elicio i Cesárea con Felisa, Manuel, Lupe, Txonita, Ramón i Agustin varen sortir fugint de Tolosa,.......
Andrés Ponga, Andrés Subtil, Vicente Ponga i Aurea Ponga,
tractant de frenar al exercit rebel a la Republica des de el Batallón Rusia del PSOE
Andrés Ponga, Andrés Subtil, Vicente Ponga i Aurea Ponga,
tractant de frenar al exercit rebel a la Republica des de el Batallón Rusia del PSOE
Van pasar situacions de les mes diverses tipologies al llarg de 95 pobles, fins arribar a Manresa on tots , menys Ascensión que s'en va anara a Barcelona amb el Pepe, un carabinero, de pare i 3 germans "del cuerpo" . la Ponguita li deien en la Papelera de Tolosa quan anava a cercar a su aitá, Elicio Ponga, a lasortida de la feina per que la lliures dels castics d'alguna malifeta.
Ver mapa más grande
viernes, 9 de mayo de 2008
entre els 30 i el primer 8 del secle 21
vols que omplim el Vuit ?
dons, Re-Viu el que saps i envia a AndreooByG@gmail.com : textes, cartes escanejades, fotos, vídeos, i si tens , ves a saber,.... dons ho dius també,.......... ,
des de aquesta foto anirem Re-Vivint una part de l' historia i anirem escribint un llibre per els nens..., val?
com ara aquest !!
ah! i , sobretot
vina el dia 17 de Maig al acte La Gràcia de .... Ponga, .. Un ReViure que es du a terme en el Palauet del Coneixement (Passeig de Sant Joan 164, 1ª 1ª en el barri de Gràcia ,..... veure mes
| el primero de los 80 , ..... con ilusiones |
jueves, 1 de mayo de 2008
height=26 width=132 alt="Grupos de Google">
Suscribirse a:
Entradas (Atom)